MMCAT » Bloc

CONGRÉS INTERNACIONAL DE MODERNISME

Des de l’any 2003, la revista de la Ruta Europea del Modernisme, coupDefouet, ha volgut explicar la història de l’Art Nouveau, fixant-se en els petits detalls dins el marc d’una visió global. Amb motiu del 10è aniversari de coupDefouet, la Ruta Europea del Modernisme celebrarà el Congrés Internacional coupDefouet, que tindrà lloc a Barcelona del 26 al 29 de juny de 2013.
L’eix temàtic central del Congrés serà Les ciutats Art Nouveau, entre el cosmopolitisme i la tradició local. Hi haurà també sessions sobre contribucions historiogràfiques recents; de presentació de tesis doctorals i altres recerques en curs; sobre els reptes futurs del llegat Art Nouveau, i sobre la importància de les arts aplicades i els oficis en el naixement d’un nou concepte del disseny. El Comitè Científic, coordinat per la Universitat de Barcelona, és l’encarregat de supervisar els continguts del Congrés.
Si voleu saber com inscriure-us al Congrés, cliqueu aquí. Per a més informació, poseu-vos en contacte  a l’adreça congress@artnouveau.eu

Paul Greenhalgh. Foto de Pau Fabregat © Arxiu La Pedrera

Els eixos temàtics són els següents:

I aquests són els membres dels

Comitè científic:

  • Françoise Aubry, historiadora de l’art i conservadora del Museu Horta, Saint-Gilles (Brussel·les)
  • Francesc Fontbona, doctor en Història Moderna, president del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic
  • Mireia Freixa, catedràtica d’història de l’Art, Universitat de Barcelona, presidenta del Comitè Científic del Congrés Internacional coupDefouet
  • Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art; Comissari de l’Any Internacional Gaudí 2002
  • Paul Greenhalgh, catedràtic de la Universitat d’East Anglia, director del Centre Sainsbury per a les Arts Visuals
  • Héléne Guéné, professora emèrita d’Història de l’Art contemporani a la Universitat de Lyon II
  • Jānis Krastiņš, arquitecte, professor de la Universitat Tècnica de Riga
  • François Loyer, historiador de l’Art i de l’Arquitectura, director d’investigació en el Centre Nacional de la Recerca Científica de França (CNRS)
  • Teresa-M Sala, professora d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona. Membre del Grup de Recerca GRACMON
  • Peter Trowles, Curador Mackintosh, The Glasgow School of Art
  • Pilar Vélez, doctora en Història de l’Art, directora dels Museus del Disseny HUB Barcelona
  • Gabriel P. Weisberg, catedràtic d’Història de l’Art de l’Universitat de  Minnesota

Comitè organitzador:

L’equip d’organització emana del Secretariat Permanent de l’ANER i està compost per personal de l’Ajuntament de Barcelona (Institut del Paisatge Urbà, IMPUiQV) i la Universitat de Barcelona (Grup de Recerca d’Art Modern i Contemporani, GRACMON)

  • Lluís Bosch
  • Inma Pascual
  • Miriam Soriano
  • Sònia Turon

Aquest és el video de presentació

 

Compartir a

NOU ÈXIT DE LA NIT DELS MUSEUS

El resultat de la passada edició de la Nit dels Museus ha deixat en més de 130.000 les persones que han visitat un o més dels 62 museus participants, entre els quals també hi era el Museu del Modernisme Català, que va comptar amb 1.603 visites des de les 7 de la tarda fins la 1 de la matinada.

Els visitants van poder gaudir de les 30 noves obres que s’incorporaren a la nova col·lecció 2013, que es va presentar el passat mes de març, amb motiu del tercer aniversari del museu.

Seguidament podeu veure un video de Barcelona Cultura, en el que es resumeix l’èxit de la Nit dels Museus d’enguany (No us perdeu les imatges del nostre museu! Des del 1:05)

Més de 130.000 persones han visitat algun dels 62 centres participants a La Nit dels Museus, que van obrir les seves portes de les 19h a les 1h del dissabte 18 de maig.

Compartir a

9a FIRA MODERNISTA DE BARCELONA

Els propers 31 de maig, 1 i 2 de juny Barcelona acollirà la novena edició de la Fira Modernista, coincidint amb la Festa Major de la Dreta de l’Eixample. Enguany la fira, a peu de carrer, ocuparà el carrer Girona, entre Consell de Cent i l’avinguda Diagonal (un tram més de carrer que l’edició anterior).

La Fira Modernista està organitzada per l’Associació de comerciants i professionals del barri, CorEixample i l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, amb el suport del districte de l’Eixample.

Hi haurà més d’un centenar de parades al carrer repartides entre comerciants, artesans i entitats relacionades amb el Modernisme, entre les quals hi serà el Museu del Modernisme Català.

Entre les novetats d’aquesta novena edició destaca la 1a rua de vehicles d’època els dies 1 i 2 de juny; a les 12h s’iniciarà el recorregut pels carrers de Barcelona. Abans i desprès de les rues els vehicles s’exposaràn a la carpa situada entre el carrer Mallorca i la Diagonal.

També la 2a Ruta gastronòmica en la que hi participen 13 bars i restaurants del barri que oferiran els millors plats i tapes a preus molt atractius.

I per tercer any consecutiu la Bicicletada Modernista, prevista pel 2 de juny a les 10h. Les inscripcions són gratuïtes, encara que les places són limitades. El recorregut s’inicia a l’avinguda de Portal de l’Àngel amb Montsió, tocant al restaurant Els 4 gats, patrocinador de l’esdeveniment; la Bicicletada Modernista passarà per davant de 35 edificis i monuments modernistes, entre els quals destaquen edificis com La Pedrera i la Casa Batlló d’Antoni Gaudí, les Cases Macaya i Amatller, de Josep Puig i Cadafalch, o les Cases Lleó Morera i Fuster de Lluís Domènech i Montaner.

A meitat de recorregut es realitzarà una parada per oferir a tots els participants una xocolatada, i finalitzarà al bell mig de la Fira Modernista, on es sortejaran diversos productes de les entitats col·laboradores, entre els quals destaquen 3 sellons de bicicleta de la prestigiosa marca holandesa Lepper, cedits per gentilesa de Bovok.

Més info a http://mmcat.cat/bicicletadamodernista

 

Compartir a

LA NIT DELS MUSEUS

La Nit dels Museus és una iniciativa promoguda pel Consell d’Europa en què participen més de tres mil museus de quaranta països. Aquest any coincideix amb el Dia Internacional dels Museus, una jornada que aplega més de trenta mil centres de tot el món amb l’objectiu de sensibilitzar el públic sobre el paper dels museus en la transformació constant de la societat.

Aprofita la Nit dels Museus per conèixer la nova col·lecció 2013. Una singular i important col·lecció del modernisme català, amb una gran riquesa iconogràfica i una gran diversitat de materials i tipologies, reunida gràcies a l’esforç dels antiquaris Fernando Pinós i Maria Guirao. La col·lecció comprèn mobiliari, pintura, escultura i arts decoratives. A la planta principal s’hi mostren obres d’Antoni Gaudí, Gaspar Homar i Joan Busquets. També obres d’artistes com Ramon Casas, Joaquim Mir Santiago Rusiñol, Eusebi Arnau, Miquel Blay, Enric Clarasó, Lamber Escaler i Josep Llimona.

Entre les novetats destaca la reixa de la desapareguda Casa Mateu – coneguda com La Miranda – projectada per Antoni Gaudí i Francesc Berenguer a Llinars del Vallès (Barcelona). També dos dibuixos al carbó i pastel de Ramon Casas, un dels quals és el retrat de la seva model, amant i esposa Júlia Peraire, en què predominen els gustos de la moda de començaments del segle XX.

Tanmateix es presenten en primícia mobiliari de la Casa Trinxet de Josep Puig i Cadafalch, i espectaculars obres d’ebenisteria de Joan Busquets i Gaspar Homar.

 

 

Compartir a

MÚSICA AL MUSEU 2012 – 2013

Encara no t’has deixat seduir pels sentits amb les sessions de Música al museu? Aquest dissabte, 20 de Abril, tens la propera edició. Reserva el més aviat possible perqué les places són limitades. Entrada 15€

Tel. 932 722 896

 

 

Compartir a

NOU iBook DEL MUSEU DEL MODERNISME CATALÀ

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi i del Dia Internacional del Llibre, presentem el nou llibre digital del MMCat que es pot descarregar directament des de l’iTunes store. El nou ibook és una versió del llibre en paper del museu, en la que s’han afegit més imatges i s’ha enriquit amb recursos interactius, amb els que l’usuari pot aprofundir de manera didàctica i amena a la col·lecció del museu.

Feu clik a la imatge o aquí per accedir directament a la botiga iTunes


Aquesta edició digital permet navegar a través de les obres descobrint els secrets dels seus materials i interactuar amb les imatges a través de diferents recursos tàctils i vistes en tres dimensions. Serà possible advertir i diferenciar els diferents pigments que conformen un dibuix, així com accedir i desplegar les propietats de més de quinze tipus de fustes exòtiques que conformaven el mobiliari de les exuberants cases modernistes i que revelen aspectes constructius, artístics i decoratius amb els que van treballar els artistes més representatius del Modernisme català.


En aquest ibook trobarà una selecció de les 30 noves incorporacions, que amb motiu del tercer aniversari del museu s’han sumat enguany a la col·lecció permanent, entre les quals destaca la reixa de la desapareguda Casa Mateu – coneguda com La Miranda – projectada per Antoni Gaudí i Francesc Berenguer a Llinars del Vallès (Barcelona). També dos dibuixos al carbó i pastel de Ramon Casas, dels quals s’ha realitzat un anàlisi de pigmentació i es pot descobrir quins tipus de pigments es van utilitzar, la seva formulació química i el període en què van ser utilitzats.

Tanmateix es presenta en primícia mobiliari de la també desapareguda Casa Trinxet de Josep Puig i Cadafalch, i espectaculars obres d’ebenisteria de Joan Busquets i Gaspar Homar, com el mobiliari que decorava l’estudi del fotògraf Pau Audouard als baixos de la Casa Lleó Morera (avui la botiga Loewe del Passeig de Gràcia, a Barcelona)

El nou ibook està disponible en castellà, català i francès i es pot adquirir gratis en 51 països. (Properament també hi serà disponible la versió anglesa).

 

 

Compartir a

CIGARRILLOS PARÍS AL MUSEU DE LA GARROTXA

El Museu de la Garrotxa exposa fins al 14 d’abril els 46 cartells originals que es van presentar als concursos de “Cigarrillos París” els anys 1900 i 1901, i que conformen una de les col·leccions més importants de cartells modernistes d’Europa.

Manuel Malagrida, nascut a Olot l’any 1864, va emigrar a l’Argentina amb 26 anys, després de treballar a Barcelona i París. Deu anys després de la seva arribada, era considerat l’empresari més important de la industria del tabac al país llatinoamericà i propietari de “Cigarrillos París”.

El concurs organitzat l’any 1900 es convocà a nivell nacional argentí i tingué gran ressò en la comunitat artística del moment. S’hi van presentar 118 propostes, de les quals se’n poden veure 23 a l’exposició de la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. El segon àmbit de l’exposició mostra els cartells del segon concurs, de l’any 1901. En aquest cas es va internacionalitzar la participació, fet que provocà un augment notable del nombre de propostes rebudes, passant de les 118 del 1900 a les 555 de la segona edició. D’aquest segon concurs cal destacar la participació de Ramon Casas, però també la de Xavier Gosé, Laureà Barrau o Alphonse Mucha, entre molts altres.

“Amor” d’Aleardo Villa (Ravello, 1865 – Milà,1906) – 1r premi del concurs de 1901 © Museu de la Garrotxa
“Montmartre” Ramon Casas (Barcelona, 1866 – 1932) 3r premi del concurs de 1901 © Museu de la Garrotxa

Les obres presentades en la primera edició del concurs varen ser exposades al Teatro Nacional de la ciutat de Buenos Aires durant el desembre de 1900. Segons sembla, les 31 obres guanyadores de la segona edició, havien de formar part d’una exposició que Malagrida pretenia portar a les principals ciutats europees. Barcelona fou la primera ciutat en poder contemplar les peces seleccionades en una exposició que es va inaugurar el dia 3 de maig de 1902. No es té coneixement que després d’aquesta mostra se n’organitzés cap més fora de Catalunya.

L’any 1903 Manel Malagrida va contraure matrimoni amb Teresa Pons i Pullès. Aquest fet marca la trajectòria biogràfica de l’empresari olotí, ja que, de mica en mica es desvincula de la seva relació amb l’Argentina i s’estableix a cavall entre Barcelona, Premià de Mar i Olot. A partir de 1910 seran contínues les seves aportacions a la millora de la ciutat, així com també les donacions a institucions benèfiques.

Manuel Malagrida va morir a Barcelona el dia 15 de maig de 1946. La seva família féu donació al Museu de la Garrotxa de 43 dels cartells exposats avui, durant la dècada dels vuitanta. A aquesta donació s’hi ha de sumar els 3 cartells que deixà en dipòsit el mateix Malagrida l’any 1906. Tots 46 conformen aquesta col·lecció excepcional que custodia el Museu de la Garrotxa i que es pot veure fins al dia 14 d’abril.

 

Compartir a

VOTA LA TEVA OBRA PREFERIDA (2013)

Amb motiu del 3r aniversari del MMCat, es presentará la nova col·lecció permanent – es podrá veure a partir del 15 de març –  Entre les 30 noves adquisicions que es presentaran, el públic pot votar l’obra preferida, i aquesta es seguirà exhibint a la nova col·lecció permanent. El visitant pot accedir a la pàgina de Facebook del Museu del Modernisme Català i votar mitjançant “M’agrada” una de les cinc obres que s’han pre-seleccionat per deixar d’exhibir-se en la nova col·lecció.
Les obres selecionades són aquestes:
Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862 – 1943) Idili a Camprodon. Cap al 1915

Ricardo Brugada Panizo (Barcelona, 1867 – 1919) Família de pescadors a la platja. Cap al 1895
Ramon Casas i Carbó (barcelona, 1866 – 1932) Alfons XIII inaugura les regates. Barcelona, cap al 1888
Antoni Gaudí i Cornet (Reus, 1852 – Barcelona, 1926)  Creu de la Casa Batlló. Cap al 1906

Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola [Malorca], 1870 – Barcelona, 1955)  Verge de Montserrat (capçal de llit) Cap al 1905

 

Tots els participants entraran en el sorteig d’una invitació doble per a la Gala especial del 3r Aniversari del 14 de març, a la qual es podrà assistir per estricta invitació. La data límit per participar és el 6 de març de 2013, a les 23:59 h. El 7 de març es farà públic el nom dels guanyadors del sorteig.

 

Compartir a

MANIFEST EN DEFENSA DE LA CULTURA I LES ARTS

El passat 19 de febrer vàrem participar en la presentació del

Manifest en defensa de la cultura i les arts

Mitjançant aquest text ens dirigim a l’opinió pública i a les diferents institucions que regulen o condicionen la política cultural, sobretot a nivell estatal, però també autonòmic i local. Ho fem perquè considerem que és necessari i urgent replantejar la política i la legislació que afecta les arts i totes les branques de la cultura, incloses l’educació i la recerca científica.

Entenem que l’actual crisi exigeix més que mai responsabilitat, mesura i bon criteri en les inversions en cultura, educació i recerca, però considerem que la política cultural ha d’evitar en qualsevol cas la destrucció d’un teixit social i cultural que ha costat molts anys de construir.

Volem assenyalar com a especialment ineficaç i nociva la recent pujada de l’IVA al 21 per cent aplicada a les arts plàstiques, la música, el cinema i les arts escèniques. En primer lloc aquesta mesura se sustenta en una equivocada consideració de les arts com a mer espectacle. Això és especialment greu si tenim en compte que els espectacles esportius com el futbol gaudeixen d’un tracte fiscal privilegiat.

En pocs mesos aquesta pujada de l’IVA ha començat ja a destruir allò que milers de persones han aconseguit construir amb esforç al llarg de molts anys.

Considerem que la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar després d’aquesta pujada i l’enormitat dels danys que aquesta haurà causat directament és tal que no té cap sentit, tret que el propòsit sigui aniquilar la cultura. Per això mateix hem de recordar que:

Si es menysprea la cultura anem cap a un pensament únic i cap a la incapacitat per al diàleg i la cooperació.

Si es destrueix la cultura estem condemnats a la barbàrie.

Sense cultura no pot haver-hi llibertat, ja que no hi ha llibertat d’elecció sense coneixement i sense responsabilitat.

Per això sense cultura no pot haver-hi democràcia, i en conseqüència tampoc pot funcionar amb plenitud l’economia.

Si no es té cura de la cultura es produeix una ràpida decadència general de tota la societat.

En resum: sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur.

Demanem que el govern espanyol rectifiqui la seva actual política cultural. En primer lloc i amb caràcter urgent demanem que s’anul·li la pujada de l’IVA al 21 per cent i que s’apliqui un IVA reduït a tot tipus de manifestacions artístiques i culturals.

Sabem que fins i tot a curt termini aquesta pujada està sent ja molt nociva i que, si no es rectifica, causarà una cadena de fallides i tancaments de petites, mitjanes i grans empreses culturals i en pocs mesos ens pot privar fins i tot de les manifestacions que gaudeixen de major prestigi i èxit a nivell local i internacional. Corren perill de tancament o de degradació fins i tot prestigioses galeries, fires, centres i museus d’art, així com també festivals de música i d’arts escèniques que abans de la pujada de l’IVA no només eren viables, sinó fins i tot plenament reeixits. I que ara són inviables, donat que els seus preus ja no són competitius a nivell internacional. Que un festival musical de gran èxit com el Primavera Sound es plantegi abandonar Barcelona i traslladar-se a França i a Portugal a causa de l’IVA és un símptoma inequívoc i preocupant.

La destrucció d’aquestes manifestacions artístiques i culturals és greu per si mateixa, però comporta a més una gran disminució d’ingressos en tots els sectors que fins ara s’havien beneficiat de l’atractiu turístic que la bona oferta cultural proporcionava. Per començar, tots els sectors vinculats al turisme cultural (restauració, turisme, hostaleria, viatges, transports, comerços…). L’efecte resultant de tot això serà una greu destrucció econòmica, una gran disminució dels beneficis i, en conseqüència, una recaptació d’impostos molt menor. Just el contrari del que aquesta mesura pretenia.

Considerem que el govern espanyol ha de buscar altres vies per recaptar impostos, sense danyar l’economia productiva i sense destruir la classe mitjana, base de tota societat digna i de tota economia competitiva. Seria suficient amb gravar les operacions clarament especulatives i amb evitar l’endeutament excessiu de l’Estat i dels ciutadans a causa dels interessos bancaris.

Volem recordar que a l’Estat no li faria falta augmentar les inversions en cultura si es decidís a fer una llei capaç de fomentar el mecenatge. El problema és que cada vegada que un responsable de Cultura del govern espanyol intenta dur a terme una Llei del Mecenatge comparable amb la dels països civilitzats més eficaços, un responsable d’Hisenda l’hi impedeix.

Per això volem finalment recordar que la cultura és, a més, un excel·lent motor econòmic, que té una extraordinària capacitat per projectar una imatge positiva i atractiva d’un país o d’una ciutat, i que indirectament fomenta en gran mesura l’activitat econòmica en altres sectors, per exemple el turístic i el comercial. Pensin en allò que seria Barcelona sense Gaudí o Madrid sense el Museu del Prado. És un fet que ni les obres d’aquest arquitecte ni les col·leccions d’aquest museu haguessin estat possibles sense un generós mecenatge.

Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard.

Foto: El Periódico de Catalunya

El dia de la presentació del manifest el signaven les següents institucions i persones:

  1. Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)
  2. Associació Art Barcelona (Abe)
  3. Associació Art Catalunya (AC)
  4. Associació de Galeries Independents de Catalunya (GIC)
  5. Gremi d’Antiquaris de Catalunya
  6. Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)
  7. Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA / AICA-Catalonia)
  8. Associació Centre Museu de la Fotografia (ACMF)
  9. Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC)
  10. Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC)
  11. Foment de les Arts i el Disseny (FAD)
  12. The Photographer+s Company
  13. Arts Santa Mònica
  14. Centre d’Art La Panera
  15. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
  16. Foto Colectania
  17. Fundació Godia
  18. Fundació Privada Espai Guinovart
  19. Fundació Sorigué
  20. Fundació Tàpies
  21. Fundació Vila Casas
  22. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
  23. Museu del Modernisme Català
  24. Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol
  25. Pere Almeda, director de la Fundació Palau
  26. Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró
  27. Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

 

Compartir a

JOSEP LLIMONA I EL SEU TALLER

Teniu obra o informació de Josep Llimona i Bruguera? Envieu-nos un correu a mmcat@mmcat.cat . Amb la vinculació del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona, s’està realitzant la tesi doctoral i treballant en l’elaboració definitiva del catàleg de la seva obra.
Des del museu reenviarem la vostra informació a la persona doctoranda.

Compartir a
Visites
Visita Comentada
Visita per a Escoles
Informació
Horaris i Tarifes
Contacte
Botiga i Cafeteria
Lloguer d'Espais